Personatges de la il·lustradora i artterapeuta, Anna Llenas, protagonistes de la planta d'hospitalització pediàtrica de la Fundació Puigvert
- L'autora, Anna Llenas, ha cedit il·lustracions de la seva nova obra, “El Monstre de Colors.
Biòpsia renal
Per a què serveix?
La biòpsia renal és una prova diagnòstica que ajuda a conèixer quin tipus de malaltia afecta el funcionament dels ronyons.
Les malalties del ronyó que es valoren amb aquesta prova són les anomenades nefrosis que provoquen lesions en ambdós ronyons i que, sovint, a l'inici no produeixen símptomes visibles.
En general, aquestes malalties es detecten a través de l'anàlisi de l'orina, en la qual sol aparèixer sang en petites quantitats (microhematúria) o proteïnes (proteïnúria). També es poden alterar alguns paràmetres sanguinis, com la urea i la creatinina, que poden orientar a una pèrdua de la capacitat depuradora dels ronyons.
Aquestes anomalies suggereixen l'existència d'una malaltia renal, però no ens orienten sobre el tipus ni el mal que ha causat. Així mateix, no podem saber quin tractament hem d’instaurar per frenar o curar la malaltia.
Amb el resultat de la biòpsia renal podem iniciar un tractament adequat per millorar o retardar la malaltia. En altres casos ens ajuda a conèixer la causa del mal renal i el pronòstic evolutiu del mateix.
Com es fa una biòpsia renal?
La biòpsia renal consisteix en l'extracció d'un fragment de teixit d'un organisme viu amb l'objecte d'examinar posteriorment a través del microscopi amb diferents tincions i tècniques del laboratori.
La biòpsia renal s'efectua mitjançant una punció amb una agulla, en un dels ronyons, a través de la pell (biòpsia renal percutània) (només en alguns casos excepcionals cal una petita intervenció quirúrgica que consisteix a fer una petita incisió a la zona lumbar, amb anestèsia, i obtenir un petit fragment en visualitzar el ronyó)
A la biòpsia renal percutània, per seleccionar la zona més adequada del ronyó, es guia l'agulla mitjançant ecografia. Per a evitar el dolor, s'administra anestèsia local. Abans d'efectuar la punxada es demana al pacient que aturi uns instants la respiració per evitar possibles complicacions (és molt important la seva col•laboració en aquest moment)
Un cop realitzada la prova, s'ha de romandre en repòs absolut, ingressat a l'hospital fins l'endemà. Després d'aquest període, si no s'ha produït cap tipus de complicació, es dóna l'alta.
Poden haver complicacions?
Malgrat totes les mesures de precaució prèvies, com assegurar que la coagulació és normal, es poden presentar en determinats casos algunes complicacions.
Entre aquestes, les més habituals són:
- Dolor a la zona de punció
- Mareig, que se sol solucionar espontàniament
- Sagnat per l'orina, en major o menor grau. Això no suposa cap signe d’ alarma quan es produeix en les primeres hores següents al procediment
En casos excepcionals:
- Pot produir-se un sagnat del ronyó que obligui a l'administració de sèrums i / o la transfusió de sang. En el cas de no remetre el sagnat, podria arribar a ser necessari tapar un got (cateterisme) o procedir a una intervenció quirúrgica per hemorràgia renal.
Quines cures s'han d'observar després de la biòpsia renal?
Després de romandre en repòs absolut al llit durant 24 hores, es realitza una ecografia per confirmar l'absència de complicacions renals.
En aquest moment es dóna l'alta i es pot portar una vida totalment normal. L'única recomanació és evitar esforços físics durant una setmana.
Així mateix, es recomana que davant la presència de febre, dolor a la zona de punció o presència de sang en l'orina, s'acudeixi de forma urgent a l'hospital per posar-se en contacte amb el seu metge especialista.
Notícies